Javier Oliver és el director general d’AVAP, l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva. Des que va arribar a càrrec seu al setembre de 2019 el seu treball i compromís ha sigut el de transformar l’organització de l’agència per a aconseguir l’acreditació internacional de l’agència.
“Es un procés llarg, que no ha sigut fàcil des del principi”, ha explicat durant aquesta entrevista. Este procés està arribant al seu fi i, amb informes provisionals favorables, s’espera que en les pròximes setmanes AVAP obtinga el desitjat i necessari reconeixement internacional d’EQAR, el Registre Europeu d’Agències de Qualitat Universitària.
Javier Oliver ha parlat sobre tots els aspectes interessants de l’agència que afecten en la qualitat de l’educació superior i en la millora de la societat.
P: Què suposa aconseguir l’acreditació europea per a AVAP?
R: A Espanya hi ha una agència nacional (ANECA) i en moltes comunitats autònomes hi ha una agència regional que té totes les competències de la gestió de la qualitat en l’educació superior. Estes competències es convertixen en plenes a l’aparéixer en el registre d’EQAR.
A causa de no tindre l’acreditació europea, en l’AVAP no podem abordar la verificació de nous títols i les seues modificacions, i l’acreditació institucional. En estos moments estem donant passos per a desenrotllar els protocols que esperem poder començar a aplicar en quant ens confirmen la nostra aparició en el registre.
P: El procés està sent molt llarg, quan va començar?
El procés va començar fa ja dos anys. El primer gran èxit va ser aconseguir que algú dins del personal de l’agència es dedicara de forma exclusiva a la internacionalització. L’objectiu final és que l’agència estiga inscrita en el registre d’agències acreditades d’EQAR. Per a això, la primera cosa que cal demostrar és que AVAP complix amb els ESG (Estàndards europeus de garantia de qualitat) i, per a això, la forma més clara d’abordar-lo és acudir a ENQA (Associació Europea per a la Qualitat de l’Educació Superior) . Per això, la primera fase del procés va ser sol·licitar a ENQA la supervisió per a validar que AVAP en la seua activitat quotidiana complix amb els estàndards europeus. Esta valoració, ENQA principalment la gestiona a través d’un panell d’experts que acredita si es complix o no amb els citats ESG. Hem conclòs de manera satisfactòria l’examen, ja que este mes de juny passat ens van confirmar que som membres de ple dret d’ENQA.
Amb eixe informe final d’ENQA, hem sol·licitat a EQAR la nostra inclusió en el registre.
P: Quins beneficis adquirix AVAP a l’aconseguir l’acreditació europea?
R: Els beneficis són molts. La internacionalització de l’agència en si mateixa és el primer d’ells. Açò suposa col·laborar i contribuir al desenrotllament d’ENQA i la coordinació internacional en el desenrotllament d’estàndards en la supervisió de l’educació superior en el món. A més, tindrem plena capacitat per a desenrotllar qualsevol de les activitats que implica la gestió de la qualitat en l’educació superior. La supervisió d’ENQA se centra en la gestió de títols, és a dir, la qual cosa ocorre amb un títol al llarg del seu desenvolupament, des de la proposta inicial fins a la seua revisió al llarg dels anys, amb el seguiment d’este i, finalment, l’acreditació, però no té competències, almenys fins ara, en la resta de tasques de l’AVAP, com la investigació, a pesar que suposa un volum molt gran del seu treball global.
Durant tot el procés, ENQA ha revisat els protocols, el personal implicat, els avaluadors externs; han comprovat que els estudiants intervenen en tots els processos i han supervisat la independència de l’agència del poder polític, la qual cosa ha d’implicar que este no té cap efecte sobre les qüestions tècniques que l’agència determina. Es limita a supervisar la gestió anual i avalar el pla d’activitats, però no té cap influència en l’activitat dels comités tècnics.
P: A l’aconseguir l’acreditació europea, l’agència valenciana podria dur a terme l’acreditació institucional, que ara mateix no pot. En què consistix este procés?
R: L’acreditació institucional de centres s’establix com a alternativa al model d’acreditació de títols universitaris oficials. El procediment que s’ha de seguir està regulat en el Reial Decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement, autorització i acreditació d’universitats i centres universitaris, per la qual cosa l’activitat s’exercix d’acord amb la legislació espanyola. Per a obtindre l’acreditació institucional, les universitats han de complir els requisits següents: (1) Haver renovat l’acreditació inicial de, almenys, la mitat dels títols oficials de Grau, Màster i Doctorat que impartisquen, d’acord amb el procediment general previst en el Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s’establix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials; i, (2) La implantació d’un sistema de garantia interna de qualitat, orientat a la millora contínua de la formació oferida als estudiants ha d’estar certificada, d’acord amb el que establix el Reial Decret 822/2021, de 28 de setembre, i d’acord amb les Normes i Directrius per a la Garantia de la Qualitat en l’Espai Europeu d’Educació Superior (ESG).
Si la universitat incorpora la formació permanent al seu sistema intern de qualitat, les agències podríem acreditar la qualitat de la formació permanent d’una manera molt més senzilla seguint el mateix procediment de l’acreditació institucional. Pareix clar que Europa ha apostat per l’acreditació institucional com a estratègia per a l’avaluació de la qualitat en l’educació superior i per això és prioritari per a l’AVAP disposar i organitzar una estructura que atenga en condicions este nou procediment. Ja hem començat a dissenyar-ho.
P: En quina situació quedaria AVAP si no aconseguix el registre internacional?
R: Una agència que no aparega en EQAR no tindrà capacitat d’exercir com a agència de qualitat. Segons la nova normativa espanyola, hi ha 4 anys per a estar acreditat internacionalment. De les 11 agències espanyoles, actualment queden 3 que no estem en EQAR. D’estes 3 agències, hem sigut els primers a donar el pas.
P: Abordem el treball in situ que fa AVAP. Quines són les tasques diàries de l’Agència?
R: AVAP disposa d’una àrea de qualitat i d’una àrea de gestió econòmica i de personal. L’àrea de qualitat és la que resol totes les tasques de supervisió de l’educació superior en la Comunitat Valenciana. Som una comunitat autònoma amb universitats molt potents, públiques i privades. Per a això, el personal tècnic de l’agència coordina la gestió dels diferents programes, però les accions i decisions tècniques estan resoltes a través de comissions d’experts (externs a l’agència) i d’avaluadors individuals que realitzen la seua labor de revisió per parells de manera puntual, i que també són externs a l’AVAP. Estos avaluadors externs són experts i independents i són els que supervisen els documents i emeten els informes. Des d’AVAP ens encarreguem de l’elaboració de convenis i acords amb diferents entitats locals, regionals, nacionals o internacionals per a organitzar formalment algunes de les tasques que realitzem.
Globalment, podem dir que AVAP treballa, sobretot, en la supervisió de tots els títols universitaris oficials del sistema valencià d’educació superior, en l’acreditació i valoració de mèrits de professorat i en l’avaluació de diversos programes d’investigació i desenrotllament entre els que estan la convocatòria anual de programes d’investigació que llança la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital.
P: Posem el focus en les microcredencials. Estan en boca de tots els agents relacionats amb l’educació superior: Ministeri d’Universitats, les pròpies universitats, agències de qualitat, estudiantes… Què són i quin paper tenen en l’educació superior?
R: Oficialment una microcredencial és la prova dels resultats d’aprenentatge que un alumne o una alumna ha adquirit després de cursar un Programa de Curta Duració (PCD) . Al seu torn, un PCD és una tipologia de cursos sobre una matèria en concret que se centren en les necessitats específiques de la societat i que poden formar part de titulacions majors.
Cal avançar en l’estandardització del que s’entén per microcredencial: una certificació d’una formació xicoteta, però qui està darrere de la certificació? Des del meu punt de vista, encara fa falta un temps de reflexió. El mateix concepte de microcredencial no és el mateix segons qui ho descriga. Encara no estan establits amb claredat els requisits per a acreditar i certificar les microcredencials.
A nivell ministerial, les últimes normatives estatals els estan donant molta visibilitat. La universitat ha d’assumir un paper important en el procés de formació contínua que qualsevol persona necessita abordar durant tota la seua vida. Cal trobar la forma d’integrar la infinitat d’opcions de formació que hi ha en aspectes de qualitat.
P: Quina reflexió fa Javier Oliver de l’educació superior i del panorama actual?
R: La Comunitat Valenciana és una comunitat autònoma amb universitats molt potents, tant les públiques i com les privades. Si pensem en la situació de l’educació superior a Espanya, podem afirmar que tenim una educació superior i unes universitats que generen uns resultats molt per damunt del finançament que reben comparativament amb el que ocorre amb altres països. Quan es comenta que les universitats espanyoles, en general, no apareixen en el TOP dels rànquings internacionals, moltes vegades ens oblidem del finançament que reben, i eixe indicador és rellevant per a qualsevol mesurament de la qualitat.
Estem molt ben posicionats a nivell de producció científica. Les estratègies polítiques han facilitat açò. Entre els seus efectes, els sexennis d’investigació han servit per a millorar eixa producció i estan funcionant.
Crec que les universitats espanyoles realitzen una labor fonamental en el desenrotllament del país. Però probablement, desgraciadament, en molts casos no tenen una imatge apropiada en la societat. El món universitari s’entén moltes vegades com un món a banda, que no coneix la problemàtica real de la societat. Però jo crec que, sens dubte, la universitat té un paper fonamental. És la seua responsabilitat oferir i desenrotllar la formació dels empleats del futur. Per a això, la universitat ha de transformar-se, ha d’ajustar-se i adaptar-se a la nova realitat, que va canviant.
Em resulta preocupant una de les conclusions que s’extrauen de l’últim estudi Via Universitària, realitzat per la Xarxa Vives d’Universitats i publicat en 2022. D’este estudi es va concloure que l’estudiant no percep útil acudir a l’aula en el seu procés formatiu. Açò és perillós. Les universitats presencials haurien de reivindicar la utilitat d’assistir a l’aula. Hem de reforçar les soft skills i, en general, eixe aprenentatge no es pot aconseguir en una docència no presencial. Hem d’acostar la realitat del món social i empresarial a la universitat, que les assignatures no siguen formacions estanques. Per descomptat, és la nostra obligació i responsabilitat garantir que l’estudiant estiga acompanyat i guiat sempre en eixe procés de formació de tal manera que el seu pas per la universitat siga rellevant en la seua vida. El sistema no premia l’esforç. És important que l’estudiant detecte el bagatge que l’educació superior proporciona a la seua vida. I que mantinga el contacte amb la universitat al llarg dels anys.
Confie en que l’aparició en el registre d’EQAR reforce el paper de l’AVAP i la seua influència en la seua contribució a la millora contínua i permanent de l’educació superior en la Comunitat Valenciana.
