La innovació docent i l’evolució de les titulacions universitàries van ser els eixos de les dos activitats en què va participar l’AVAP els dies 15 i 17 de juliol. Dos trobades celebrades a València que van permetre abordar la qualitat de la formació en enginyeria des de perspectives complementàries: la incorporació de nous models d’aprenentatge i l’adaptació dels títols a les necessitats acadèmiques i professionals.
Formació Dual: aprendre també des de l’entorn professional
El dimecres 15 de juliol, Javier Oliver Villarroya, director general de l’AVAP, va participar en la XVII Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Innovació Docent, organitzada per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV).
Durant la seua intervenció, dedicada a la Formació Dual, va explicar les possibilitats d’un model que combina l’aprenentatge universitari amb una formació pràctica desenvolupada en empreses, institucions i altres entitats col·laboradores.
La Formació Dual va més enllà de la realització de pràctiques externes. Requerix una planificació compartida, una coordinació adequada entre la universitat i l’entitat col·laboradora, i una definició clara de les competències i els resultats d’aprenentatge que ha d’assolir l’estudiantat.
Este model permet acostar els estudis universitaris a la realitat professional, incorporar nous contextos d’aprenentatge i reforçar la relació entre les universitats i el seu entorn. La seua implantació també planteja reptes relacionats amb el seguiment de l’alumnat, l’avaluació de la formació desenvolupada fora de l’aula i la garantia que totes les activitats estiguen plenament integrades en el títol.
La jornada va reunir el professorat de l’ETSE-UV per a compartir experiències, metodologies i propostes aplicades a l’ensenyament de les enginyeries. Un espai d’intercanvi que va posar de manifest la importància de traslladar la innovació docent a la pràctica quotidiana de les aules i d’avaluar-ne els resultats.
Una mirada al futur dels títols d’Enginyeria Química
L’endemà passat, el divendres 17 de juliol, el director general de l’AVAP va intervindre en el VIII Congrés d’Innovació Docent en Enginyeria Química (CIDIQ 2026), celebrat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de València, al Campus de Vera.
Javier Oliver va participar en la taula redona «Gestió dels títols d’Enginyeria Química. Perspectives de futur», en la qual es van analitzar qüestions com els criteris d’accés i admissió, les competències prèvies de l’alumnat, els complements de formació i l’evolució d’estes titulacions davant dels nous reptes acadèmics i professionals.

El CIDIQ és una trobada biennal orientada a l’intercanvi d’experiències docents en l’àmbit de l’Enginyeria Química. La seua huitena edició, celebrada del 15 al 17 de juliol, va reunir personal docent i investigador i estudiants de grau, màster i postgrau amb l’objectiu de compartir metodologies, reflexionar sobre l’ensenyament d’esta disciplina i contribuir a la formació dels futurs professionals.
Al llarg de les tres jornades, el congrés va combinar comunicacions orals, presentacions i espais de debat sobre innovació educativa, metodologies docents i millora de la formació universitària en Enginyeria Química.
Innovar en la docència i revisar com evolucionen els títols
Les dos participacions van permetre abordar una mateixa qüestió des de dos nivells diferents. D’una banda, com millorar la manera en què aprén l’estudiantat, incorporant models com la Formació Dual i metodologies connectades amb la realitat professional. D’una altra, com han de gestionar-se i evolucionar els títols per a mantindre la seua coherència acadèmica, respondre als canvis del sector i garantir una formació de qualitat.
La innovació docent i el disseny de les titulacions no són àmbits independents. La incorporació de noves metodologies exigix programes formatius ben estructurats, mecanismes adequats de seguiment i avaluació, i una definició precisa de les competències que ha d’adquirir l’alumnat.
Amb la seua presència en les dos trobades, l’AVAP va contribuir a l’intercanvi de coneixement entre universitats, professorat i responsables acadèmics sobre alguns dels principals desafiaments de la formació en enginyeria: connectar la universitat amb l’entorn professional, actualitzar els ensenyaments i situar la qualitat en el centre de la seua evolució.






