Els dies 1 i 2 d’octubre, la Universitat Fernando Pessoa Canarias, a la seua seu de Santa María de Guía, va acollir les XV Jornades de les Unitats Tècniques de Qualitat de les Universitats Espanyoles, una trobada que va reunir professionals d’universitats, agències d’avaluació i unitats tècniques de qualitat de diferents punts d’Espanya.
Durant dos dies, el programa va abordar alguns dels principals reptes que afronta actualment el sistema universitari en matèria d’avaluació, garantia de la qualitat i millora contínua. L’evolució dels sistemes interns de garantia de qualitat, el paper de les unitats tècniques, les aliances universitàries europees, la formació permanent, les microcredencials, l’acreditació institucional i la millora de la docència van ser alguns dels eixos de la trobada.
Formació permanent i microcredencials: cap a un marc compartit
L’AVAP va participar en el bloc «Qualitat, formació permanent i microcredencials: construint una visió compartida», celebrat durant la vesprada de l’1 d’octubre.
Francisco Javier Oliver Villarroya, director general de l’AVAP, va obrir este espai amb la ponència «La qualitat en la formació permanent i les microcredencials: cap a un marc compartit entre agències i universitats».
La seua intervenció va posar el focus en un dels reptes que acompanya el desenvolupament d’estes noves modalitats formatives: com garantir-ne la qualitat mitjançant criteris adaptats a la seua naturalesa, sense traslladar de manera automàtica els mateixos procediments aplicats a les titulacions oficials.
La formació permanent i les microcredencials responen a una realitat caracteritzada per una major flexibilitat, nous formats i una vinculació directa amb les necessitats d’aprenentatge al llarg de la vida i amb l’evolució de l’entorn professional.
En este context, avançar cap a referències comunes entre agències i universitats resulta clau per a reforçar la qualitat, la transparència i la confiança en estes ensenyances.

L’experiència de quatre universitats valencianes
Després de la intervenció de Javier Oliver, el bloc va continuar amb una reflexió a partir de l’experiència de quatre universitats valencianes i de les seues unitats responsables de qualitat.
Hi van participar Inmaculada Doménech Martínez, tècnica de Qualitat en la Unitat de Desenvolupament Estratègic i Qualitat de la Universitat CEU Cardenal Herrera; Amparo Chirivella Ramón, cap de Secció de Qualitat de la Universitat de València; David León Espí, director del Servei de Qualitat de la Universitat Miguel Hernández; i María Carmen Albert Guardiola, directora de la Unitat Tècnica de Qualitat de la Universitat d’Alacant.
Les seues aportacions van permetre traslladar el debat al treball quotidià de les universitats i conéixer com s’estan abordant la formació permanent i les microcredencials des de la gestió interna de la qualitat.
Al llarg de prop d’una hora i mitja, es van combinar la perspectiva de l’agència amb l’experiència directa de les universitats, compartint reptes, enfocaments i formes de treball. El bloc va concloure amb preguntes del públic i un intercanvi d’experiències entre les persones assistents.
La sessió va estar moderada per Luis Hernández Calvento, vicerector de Titulacions, Qualitat i Innovació Educativa de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

El paper de les Unitats Tècniques de Qualitat
Un dels grans eixos de les Jornades va ser l’evolució del paper de les Unitats Tècniques de Qualitat dins de les universitats.
El programa va plantejar com estes estructures han anat ampliant la seua funció, passant d’estar centrades principalment en processos d’avaluació i seguiment a exercir un paper cada vegada més transversal en la millora i transformació de les institucions.
En este sentit, es va analitzar l’evolució dels Sistemes Interns de Garantia de Qualitat (SIGQ) i la seua capacitat per a convertir-se no només en eines de gestió, sinó també en instruments per a la presa de decisions, la transparència, la rendició de comptes i la millora contínua.
També es van abordar qüestions relacionades amb el lideratge, els recursos disponibles, la capacitació dels equips i la necessitat de reforçar les aliances dins de les mateixes universitats.
Aliances universitàries europees i nous reptes per a la qualitat
Un altre dels blocs del primer dia va estar dedicat a les aliances universitàries europees i als nous reptes que estes plantegen per a l’assegurament de la qualitat.
Les intervencions van permetre analitzar qüestions relacionades amb els títols conjunts, la coordinació entre institucions de diferents països i la necessitat d’avançar en models d’avaluació i gestió capaços de respondre a estructures universitàries cada vegada més integrades.
El debat es va abordar des de diferents perspectives: la de les pròpies aliances, la de les agències de qualitat i la de les unitats tècniques encarregades de traslladar estos processos a la gestió acadèmica.
Acreditació institucional i millora de la docència
La segona jornada, celebrada el 2 d’octubre, va estar especialment centrada en la acreditació institucional i la seua renovació.
Al llarg de diferents ponències es van compartir experiències relacionades amb l’evolució d’estos procediments, la gestió documental, el control d’evidències i el paper dels sistemes interns de qualitat en la consolidació institucional dels centres universitaris.
El programa també va abordar la col·laboració de les Unitats Tècniques de Qualitat en les polítiques de millora de la docència, reforçant una visió de la qualitat universitària cada vegada més connectada amb el funcionament global de les institucions.
Dos dies per a compartir experiències i avançar en qualitat universitària
Les XV Jornades van tindre com a amfitriones la Universitat Fernando Pessoa Canarias, la Universitat de La Laguna, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i la Universitat del Atlántico Medio, i van comptar amb la col·laboració de l’Agència Canària de Qualitat Universitària i Avaluació Educativa.
La trobada va permetre compartir experiències, contrastar enfocaments i generar nous espais de col·laboració entre universitats, unitats tècniques i agències d’avaluació.
La participació de l’AVAP en este tipus de trobades contribueix a reforçar l’intercanvi de coneixement i a avançar en respostes comunes davant els nous desafiaments que afronta l’educació superior.
Formació permanent, microcredencials, acreditació institucional, aliances europees i evolució dels sistemes de qualitat formen part d’una mateixa conversa: com continuar garantint i millorant la qualitat universitària en un context en transformació contínua.





